Vet aqui una vegada  a la bonica i nostrada comarca de 
La Cerdanya,  un pastor tot xemòs i xiroi pasturant les seves
boniques i formoses 348 ovelles, saltironejant pels camps
i ben ple de goig de fer el que feia.
Se li acosta un senyor que badava per aquelles terres i li diu:
-Hei, bon home, molt bonic aquest ramat!!!
El pastor, cofoi li respon:
-Oi tant, que són boniques i formoses mes ovelles, mestre!!
-Si li endevino la quantitat d´ovelles me´n regala una?
li diu el senyor que badava pels camins..
-Vinga, doncs, respongué el pastor, no crec pas que se ne´n surti!!
L´home badoc, s´ho pensa uns segons i diu: 
-348!!
-Recony, mestre, si que sou traçut en aquestes coses,
 trieu l´ovella que us agradi més.
I quan l´home ja era a punt de marxar, havent triat l´ovella
que més li agradava,  el pastor se li atansa i  exclama:
-Mestre, mestre, si endevino d´on sou em torna l´ovella que
  heu triat?
-Em sembla bé bon home, però   no crec pas que se ne´n surti!! 
  Vós sou de Barcelona!!!! -digué el pastor
ÒNDIA!!! i com ho sabeu, respongué l´home
Perquè en tinc 348 ovelles ben boniques i formoses
i vós heu triat el gos.

P.D.- Per tal de deixar de ser d´una vegada per totes el cantautor més arruïnat de tota Catalunya podeu fer la vostre petita contribució comprant la cançó que més us agradi.
QUE LA LA PELA ÉS LA PELA I LA PALLA VA CARA, RECONY!!*!

Tres capellans, un francès, un anglès i un català es  troben en una reunió per tal de  discutir les finances de l´esglèsia.

El francès diu:

-Oh, là, là, nosaltrjes agafem les monedes que ens Donen els fidels,                    fem un gaya al tega, les llencem enlaiga, les que cauen a la drjeta, són  peg nosaltrjes, les que cauen a l´esquega són peg déu.

Desprès parla el capellà anglès:

-Oh, my friend, very different, nousaltres fem un sercla al terrai,
  llencem les mounedes, les que cauen dintre són per nousaltres,
  les que cauen fora són per déu.

I finalment intervé el capellà català:

 -Home, nosaltres si que ho fem diferent això, si,
  nosaltres agafem les monedes, les llencem enlaire
  les que vulgui déu ja les agafarà ell solet, ja!!!

Podeu escoltar la versió musical de l´Antoni,
mireu si és tabalot, aquest noi, que en comptes de musicar, com fa tothom, Espriu, Carner, Carles Riba, etc. s´ha destacat per ser el primer cantautor que ha musicat un acudit. 
No ens estranyi que sigui el cantautor més arruïnat , retallat, garratibat, bocabadat  i esmaperdut de tota Catalunya!!