Estimats amics:

D´ençà de la la caiguda del mur de Berlín, ens agradin o no els règims que representava, el sistema capitalista s´ha fregat les mans tot dient-se a si mateix que aquesta era la seva i va endegar una ofensiva obscena i brutal.
Amb l´imposició abanderada pels nefastos Ronald Reagan i Margaret Tatcher del neo-liberalisme i tristement assumida per la majoria de països occidentals, la supremacia dels drets dels fluxes capitalistes per sobre dels drets individuals i col·lectius de les persones s´ha fet realitat.
Es tracta d´un capitalisme salvatge, despietat i mancat de tota ètica i sentit de servei, és en aquest context que, anys més tard, s´ha produït aquesta crisi actual en la qual sobrevivim, ofegats, en fosques catacombes de negror i incertesa. 
En la qual també ens han intentat fer creure quae els responsables hem estat nosaltres, que hem viscut per sobre deb les nostres possibilitats, obviant. és clar, tota l´especulació de les altes esferes, percentatges abusius dels bancs, etz. etz.
El fet és que Catalunya viu la crisi per partida doble, 
La mundial i l´espoli al qual està sotmesa no pas d´ara, sinò de fa ja un bon grapat d´anys. Diners que no tornen, autopistes més que amortitzades i que continuem pagant,  carestia de vida, retallades de serveis i prestracions en tots els àmbits, augment espectacular de la bossa de pobresa,  tot això amanit i arrodonit amb la constant negació de la llengua i la cultura.
Catalunya ha esdevingut la butxaca sagnant d´Europa,
conscients de la gravetat de l´hemorràgia, la població
comença a reaccionar i poc a poc retorna l´esperit
de rebel·lia que l ´ha caracteritzat en moltes i glorioses èpoques de la història, petits brots verds contestataris, actes com els no a la guerra, les consultes independentistes i els no vull pagar peatges
així ho constaten, i això ha d´anar a més.

VISCA LA TERRA, MORI EL MAL GOVERN!!

Estimats amics:

Amb motiu del dia de la mare,
m´omple de profonda satisfacció,
en comptes d´anar a matar elefants per aquelles terres de déu,
regalar-vos la meva interpretació del més famós tema
de l´Emili Vendrell: 
Pel teu amor o la Rosó, com és popularment coneguda.
Ja sé que quan la sentiu direu el mateix que diu ma mare 
des de fa ja fa trenta anys:
-Home.... no ho fa pas malament però no és l´Emili Vendrell!!
Oi tant que no ho sóc!!!
D´altra banda us adonareu que ja no sóc el cantautor més arruïnat de tota Catalunya, no pas per que m´hagi enriquit, ans al contrari, 
(recony nois, quin nivell de català!!)  sinó per què en aquests temps que tot ha fet patam tothom n´està.

P.D.
Per fer la descàrrega cliqueu a la foto o aquest text,  anireu a un reproductor  i dir guardar com.

SALUT PER A TOTHOM!!!!
(no oblideu afegir-vos a la meva pàgina)

Un català i un madrileny es troben 
a la plaza de Castilla de Madrit crospint-se un bon  "bocata" de calamars,  en això que veuen pel carrer una dona  molt atractiva, 
d´aquelles que els castissos diuen de bandera
El català exclama: 
Jo, renoi, que tía más buena, 
yo me la tiraría!!
El madrileny molt ofès respon:
Oye, Chordi,  no me jodas, que esa tía es mi mujer!
A la qual cosa el català diu:
Buenu, hombre, pagandu, pagando... !!!

Estimats amics:

D´ençà que el nostre estimat Club ha eliminat d´una manera molt treballada però justa al Milà,  i amb nou jugadors fets a casa, la tot poderosa caverna mediàtica,  agobiada per l´aplastant prestigi 
internacional assolit fins aleshores , ha endegat una nova ofensiva contra el nostre club,  potser  sabedors que l´expansió mundial del Barça és sinònim també de diofusió del nom de Catalunya per arreu.
Programes com Punto pelota i futboleros amb titulars tan deslleials,
esviaxats i tendenciosos com: 
Afavoreixen els àrbrits al Barça a Europa? 
o Són merescuts els títols del Barça? 
no fan més que reflectir la por i l´angoixa que els hi provoca això.
Ells s´omplen la boca de dir que el Barça és un club espanyol.
Aleshores perquè surten d´ells les més grans campanyes de desprestigi?
com per exemple el trending topick de fa només un parell de dies: ATRACO AL MILÁN!!!
Sota els seus criteris nacionals això no passa en lloc,
Cap país desprestigiarà o  devaluarà cap victòria d´un club del seu país.
Us imagineu la premsa francesa devaluant les victòries del Paris Sant Germain? o la premsa italiana les dels Nàpols? IMPOSSIBLE!!!
Estem fins al capdemunt de tota aquesta semàntica farcida d´inquina
a tot el que vé de Barcelona i de Catalunya i, potser el  més trist de tot,
és que hi han catalans que fan de promotors d´aquestes campanyes,
com en Josep Pedrerol, lamentable!!.
Amb tot aquest clima asfixiant i ple d´odi  seria millor que el Barça es donés de baixa de la lliga espanyola, ja que té en contra tot l´entorn,
contaminat de prejudicis ancestrals, i sol·licités l´alta a altra lliga europea,  ben segur  que els comportaments serien més esportius 
i ètics,  tot seria normal i maco i regnaria la pau, Au!


VISCA EL BARÇA!!*!!

Bé, nois... per fí, després de tanta pressió i polèmica artificial per part de l´agressiva caverna mediàtica, el Barça és finalista de la Copa del rei, la victòria ahir va ser neta, clara i treballada,
no podran dir dels arbitres!!
I no només això, problema afegit, també és finalista l´Atlètic de Bilbao, un altre equip no pas massa adicte a les convencions espanyolistes sota les quals sobrevivim i ens defensem des de fa ja una bona pila d´anys.
Aquesta situació torna a obrir a les Espanyes un panorama ple de dubtes, intrigues i recels, tot  salpebrat amb un profond i neguitós estat de preocupació.
Es tornarà a reproduir la xiulada de la darrera confrontació entre aquests dos equips a l´himne i en presència del rei?
Si es així,  com farem per apaivagar-la, dissimular-la i, si pot ser, ofegar-la? 
On es jugarà la final?
Deuen pensar tots aquests patètics  homenots que dirigeixen els designis de l´esport de masses per excel·lència, aquest deliciós 
opi del poble que és el futbol.
Fins hi tot ha arribat a les meves orelles, només és un rumor, que en cas de sublim, per a nosaltres, xiulada, es podria suspendre el partit i jugar-se un altre dia a porta tancada.
A part dels immensos problemes de seguretat que aquesta mesura comportaria, quan aprendran les autoritats que la democràcia ha 
d´arribar ja d´un cop a tots els estaments?
I el futbol també és, al capdavall de tot,  un fòrum d´expressió, on
el públic pot dir la seva, en un país profundament democràtic no hauria de molestar tant que el públic xiulés al cap d´estat.
al final es tracta de dues comunitats nacionals que no estan còmodes amb l´estatus actual per molts motius
No seria millor solucionar aquest problemes d´arrel en comptes
de dissimular-los o, qui sap, atemptar directament contra la llibertat
d´expressió dels pobles lliures?