Bé, nois... per fí, després de tanta pressió i polèmica artificial per part de l´agressiva caverna mediàtica, el Barça és finalista de la Copa del rei, la victòria ahir va ser neta, clara i treballada,
no podran dir dels arbitres!!
I no només això, problema afegit, també és finalista l´Atlètic de Bilbao, un altre equip no pas massa adicte a les convencions espanyolistes sota les quals sobrevivim i ens defensem des de fa ja una bona pila d´anys.
Aquesta situació torna a obrir a les Espanyes un panorama ple de dubtes, intrigues i recels, tot  salpebrat amb un profond i neguitós estat de preocupació.
Es tornarà a reproduir la xiulada de la darrera confrontació entre aquests dos equips a l´himne i en presència del rei?
Si es així,  com farem per apaivagar-la, dissimular-la i, si pot ser, ofegar-la? 
On es jugarà la final?
Deuen pensar tots aquests patètics  homenots que dirigeixen els designis de l´esport de masses per excel·lència, aquest deliciós 
opi del poble que és el futbol.
Fins hi tot ha arribat a les meves orelles, només és un rumor, que en cas de sublim, per a nosaltres, xiulada, es podria suspendre el partit i jugar-se un altre dia a porta tancada.
A part dels immensos problemes de seguretat que aquesta mesura comportaria, quan aprendran les autoritats que la democràcia ha 
d´arribar ja d´un cop a tots els estaments?
I el futbol també és, al capdavall de tot,  un fòrum d´expressió, on
el públic pot dir la seva, en un país profundament democràtic no hauria de molestar tant que el públic xiulés al cap d´estat.
al final es tracta de dues comunitats nacionals que no estan còmodes amb l´estatus actual per molts motius
No seria millor solucionar aquest problemes d´arrel en comptes
de dissimular-los o, qui sap, atemptar directament contra la llibertat
d´expressió dels pobles lliures? 

Picture
Contribuiu al manteniment!!!

 
 
El resultat d´ahir dissabte, amb tots els neguits de la culerada i tota
 l´asfixiant i insuportable pressió de la "central lechera", que no pas
 l´asturiana, torna a posar a les coses al seu lloc, un equip que es dedica a desplegar joc col·lectiu i un altre que quan no surten les coses bé es dedica a repartir garrotades a tort i a dret.
Les coses queden ben obertes de nou, de fet mai han estat tancades
i el Barça torna a respirar al clatell del Reial Madrit,
El nostre estimat amic Mou no ha estat ni de bon tros tant agressiu com ens té acostumats però encara no ha après aquest noi a acceptar els seus errors i va dir en roda de premsa que el resultat havia estat qüestió de sort, obviant el bany de joc, l´immersió immensa a la qual va estar sotmès sobretot a la segona part, compartint aquesta característica manera de dir amb tots els mitjans de comunicació afins al Reial Madrit que són molts i poderosos.
Aquesta tossuderia malaltissa es veu que és crònica, ancestral i incurable, amb el tema de Catalunyaa dura ja tres-cents anys, 
no voler veure la realitat i acceptar només la que a ells els hi agradaria és estar cec.
Intentar sempre perpetuar les mentides no las farà realitat.
Nosaltres al nostre tema i sempre endavant.
Salut, companys.
VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA

Antoni
El cantautor més arruïnat, retallat,
garratibat i esmaperdut de tota Catalunya
 
 

. ESTADISTICAS INTERNETcasinoCasinosonline dating sitesONLINE CASINO