Continuant amb la dura temàtica que hem endagat per tal de torejar aquesta crisi que ens embarga, gastar poc i estirar molt
el nostre pansit pressupost, avui intarem fer una truita de patates sense ou ni patates.
Curiós, però possible.
Necessitem:
-Un parell de taronjes, d´aquestes que fa temps que tenim
al rebost i més que taronjes sembles pilotes de tenis,
perquè estan tan granadetes ja que si les llencem al terre boten.
-Farina, de la més barata
-Oli de girasol (el d´oliva és molt més car)
-Una mica de bicarbonat
-Un pessic de safrà
-Aigua de la font més propera
(És important anar a la nostra font habitual tot cantant:
La fadrina va a la font
a buscar un cantiret d'aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina. la, la, la, la, la, la....)
-Sal, també barateta.
Posem l´aigua de la font a escalfar.
Pelem les taronjes i aprofitem el blanc de sota la pell,
el farem servir a tall de patates,
l´anem tallant i l´escaldem un parell o tres de cops
per treure-li l´amargor.
Fem una massa d´aigua, farina, una mica de bicarbonat per
donar-li volum i afegim un pessiguet de safrà, a fí de que ens agafi
una mica de color d´ou.
A la paella fiquem l´oli de girasol i quan estigui ben calentet
afegim les peles blanques de la taronja,
quan daurin afegim el succedani d´ou que hem fet,
la gallina ens ho agraïrà molt, descansarà una mica de l´explotació
a que la sotmetem, recordeu la cançó mentre fem feina:
LA GALLINA HA DIT QUE PROU, VISCA LA REVOLUCIÓ!!*!!
Voltejem, deixem daurar i Au, companys!!!
Si no ens agrada o pensem que no és el mateix recordeu els soldats
a la batalla de l´Ebre, a les glorioses serres de Cavalls i de Pàndols, ells la menjaven i no es queixaven pas tant com nosaltres,
no eren tant primmirats.
També podem, depèn del gust, afegir-li seba,
recordeu que ha d´estar grillada i granadeta, que li surtin branquillons.
QUE VAGI DE GUST!!*!!
Antoni
el cantautor més arruïnat, retallat
i garrratibat de tota Catalunya
el nostre pansit pressupost, avui intarem fer una truita de patates sense ou ni patates.
Curiós, però possible.
Necessitem:
-Un parell de taronjes, d´aquestes que fa temps que tenim
al rebost i més que taronjes sembles pilotes de tenis,
perquè estan tan granadetes ja que si les llencem al terre boten.
-Farina, de la més barata
-Oli de girasol (el d´oliva és molt més car)
-Una mica de bicarbonat
-Un pessic de safrà
-Aigua de la font més propera
(És important anar a la nostra font habitual tot cantant:
La fadrina va a la font
a buscar un cantiret d'aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina. la, la, la, la, la, la....)
-Sal, també barateta.
Posem l´aigua de la font a escalfar.
Pelem les taronjes i aprofitem el blanc de sota la pell,
el farem servir a tall de patates,
l´anem tallant i l´escaldem un parell o tres de cops
per treure-li l´amargor.
Fem una massa d´aigua, farina, una mica de bicarbonat per
donar-li volum i afegim un pessiguet de safrà, a fí de que ens agafi
una mica de color d´ou.
A la paella fiquem l´oli de girasol i quan estigui ben calentet
afegim les peles blanques de la taronja,
quan daurin afegim el succedani d´ou que hem fet,
la gallina ens ho agraïrà molt, descansarà una mica de l´explotació
a que la sotmetem, recordeu la cançó mentre fem feina:
LA GALLINA HA DIT QUE PROU, VISCA LA REVOLUCIÓ!!*!!
Voltejem, deixem daurar i Au, companys!!!
Si no ens agrada o pensem que no és el mateix recordeu els soldats
a la batalla de l´Ebre, a les glorioses serres de Cavalls i de Pàndols, ells la menjaven i no es queixaven pas tant com nosaltres,
no eren tant primmirats.
També podem, depèn del gust, afegir-li seba,
recordeu que ha d´estar grillada i granadeta, que li surtin branquillons.
QUE VAGI DE GUST!!*!!
Antoni
el cantautor més arruïnat, retallat
i garrratibat de tota Catalunya
RSS Feed