Estimats amics:
Com a home del nostre món i com a cantautor arruïnat, cada dia
em sorprenc més del vigent i actuals que poden ser algunes cançons del nostre ahir, que creiem enterrades,.....

Pels que ja passem de la cinquentena i recordem amb delit els anys més bons i lluents de la música catalana en general, potser alguns artistes, algunes tendències i alguns fets gloriosos relacionats amb la nostra música ens semblen a hores d' ara antropologia pura i dura però, afortunadament, no sempre ha de ser així.
Potser un dels exemples més punyents i pràctics d' aquesta teoria
l' avala un dels nostres grans cantautors, malauradament desaparegut, l'Ovidi.
De trajectòria coherent, immaculada, a un nivell tant artístic com de compromís, l'Ovidi fou sens dubte un dels grans cantautors i el seu record ens vindrà a tall, no només per explicar un xic la seva qualitat com a músic i com a persona, sinò també com a exemple del que us deia al començament de l'article.
L´Ovidi, història pura de la Cançó Catalana, provinent d'Alcoi , un cop mort triomfa sens dubte, i ho fa dins els cors més joves d'aquest país, algunes de les seves cançons més senyeres han estat versionades pels nous grups de la música més rock en català i això a més a més del fet que aquest jovent ja n'havia sentit a parlar d'ell per la nostra generació ha fet que l'Ovidi tingui ara per ara la glòria que no va poder gaudir als seus darrers anys de vida.
Aquest jovent que puja ho fa amb empenta, il·lusió , viu el present, però també és capaç d´esprèmer i reciclar el passat, grups com Els inadaptats amb versions de cançons de l'Ovidi com ara La fera ferotge o Perquè vull fan que la gent jove vibri d'allò més amb els temes del malaguanyat Ovidi i estimi i admiri a l'artista i la seva obra.
Això realment és important pel català , per l'artista i, també, per recordar els patiments i els coratges dels músics d'aquells temps, no pas massa llunyans, en que encara ara, moltes dels seus ideals estan per complir.
Per tal que tot l' immens bagatge de cançons en català no sigui pur record, una antiguitat somorta fora molt interessant editar les cançons ja existents, història viva de la cançó i de Catalunya en tots els formats musicals possibles, les més variades versions i els més diversos estils per a què, d'aquesta manera, aquest inenarrable reguitzell de cançons, amarats d'història i de lluita, farcits
d'amor a la llengua catalana, es difongui i arribi a´tots els sectors possibles
de la societat catalana i tots i cadascun de nosaltres conegui, estimi i
se ´n senti orgullós de la seva història musical.

 SALUT A TOTS!!!
Antoni