BONÍSSIMS!!*!!
Ahir diumenge i amb motiu de la festa del calçot, els amics i companys del Casal popular la turba em vàren convidar a fer un petit concert a l´aire lliure.
Un cop a Valls i, sempre amb la companyia inestimable de la meva dona Aurora, ens vàrem trobar una ciutat dinàmica, participativa, moltíssim públic de fora, gegants, capgrossos, grallers, una olor exel.lent a catalanitat i, perquè no dir-ho, un fred que tallava l´alè i se´t ficava fins al moll dels ossos.
Esperonat pel concert que vareig fer ja fa un parell de mesos per
l´aniversari de la Colla Jove dels Xiquets de Valls em vaig animar
a composar uns versos de la faixa al coll, variant vallenca
de la coneguda tonada popular valenciana.
La manta al coll i el cabasset,
mos anirem al postiguet....
Es fa a tall de garrotín, te la tonada fixa i les estrofes són variables,
cadascú posa la seva segons li convingui a cada moment.
Allà diuen:
La faixa al coll i el mocador,
mai anirem de processó...
La sort és abans de començar a menjar vaig comentar-ho la colla.
(per cert, si sou de Barcelona, procureu quan aneu a terres
expertes en el noble art de menjar calçots, que al voltant vostre
no hi hagi ningú d´allà, examinarà minuciosament la teva
tècnica i es passarà tot el dinar dient-te com ho has de fer)
-Si fas aquesta cançó en sortiràs pas viu de Valls- em vam dir
-Òndia, nois, perquè'? vaig respondre tot sorprès.
Perquè aquesta cançó és cantada per la colla Jove de Xiquets de Valls i donada la situació de rivalitat entre ambdues colles,
La Jove i la Vella és molt possible que surtis escridassat,
esbroncat i per cames!!
Així doncs, ràpidament vaig canviar la faixa per la manta, la qual cosa no estava pas malament donat el fred que fotia,
la gent s´ho va passar molt bé, fins i tot es varen animar
a cantar les seves pròpies estrofes,
tot va ser normal i macu i el poble restà en pau, Au!!!
Antoni, el cantautor més arruïnat de tota Catalunya.
Sa i estalvi gràcies a Nostre senyor tot poderós!!
Un cop a Valls i, sempre amb la companyia inestimable de la meva dona Aurora, ens vàrem trobar una ciutat dinàmica, participativa, moltíssim públic de fora, gegants, capgrossos, grallers, una olor exel.lent a catalanitat i, perquè no dir-ho, un fred que tallava l´alè i se´t ficava fins al moll dels ossos.
Esperonat pel concert que vareig fer ja fa un parell de mesos per
l´aniversari de la Colla Jove dels Xiquets de Valls em vaig animar
a composar uns versos de la faixa al coll, variant vallenca
de la coneguda tonada popular valenciana.
La manta al coll i el cabasset,
mos anirem al postiguet....
Es fa a tall de garrotín, te la tonada fixa i les estrofes són variables,
cadascú posa la seva segons li convingui a cada moment.
Allà diuen:
La faixa al coll i el mocador,
mai anirem de processó...
La sort és abans de començar a menjar vaig comentar-ho la colla.
(per cert, si sou de Barcelona, procureu quan aneu a terres
expertes en el noble art de menjar calçots, que al voltant vostre
no hi hagi ningú d´allà, examinarà minuciosament la teva
tècnica i es passarà tot el dinar dient-te com ho has de fer)
-Si fas aquesta cançó en sortiràs pas viu de Valls- em vam dir
-Òndia, nois, perquè'? vaig respondre tot sorprès.
Perquè aquesta cançó és cantada per la colla Jove de Xiquets de Valls i donada la situació de rivalitat entre ambdues colles,
La Jove i la Vella és molt possible que surtis escridassat,
esbroncat i per cames!!
Així doncs, ràpidament vaig canviar la faixa per la manta, la qual cosa no estava pas malament donat el fred que fotia,
la gent s´ho va passar molt bé, fins i tot es varen animar
a cantar les seves pròpies estrofes,
tot va ser normal i macu i el poble restà en pau, Au!!!
Antoni, el cantautor més arruïnat de tota Catalunya.
Sa i estalvi gràcies a Nostre senyor tot poderós!!
RSS Feed