BON ANY RETALLAT PER A TOTHOM!! 12/31/2011
 BON ANY PLE DE RETALLADES!!! CATALANS: En aquestes dates tant entranyables i assenyalades, quan el cor se´ns omple a tots de joia només pel sol fet d´estar i existir, i les butxaques se´ns buiden més que mai, creant-nos un forat sense fí, negre com el carbó, i una dolça i metzinosa angoixa que dura i dura i no acaba mai de marxar.... M´omple de de goig i profonda satisfacció el sol fet de desitjar-vos a tots un bon any 2012, ple de renúncies, sacrificis, retallades i malalties sense guarir. Heu de ser pacients, els sacrificis d´avui poden ser avantatges pel demà, o no... I si no ho són penseu en la contribució immensa que feu a la humanitat i, sobretot als rics i poderosos, aquests éssers celestials, angelicals i innocents que hem de protegir de tota malícia. Quina culpa ténen els bancs, l´oligarquia, l´esglèsia, la nostra tant austera classe política, les modèliques i transparents monarquies, sobretot la bourbònica, que ens garenteixen tant generosament l´equilibri polític i la convivència d´aquest daltabaix? Prou feina tenen ells, pobrets meus, havent d´anar per obligació, no pas per gust, a àpats, recepcions, avorridíssimes vacances als freds palaus, fer hípica, anar en llanxes i vaixells, jugar a paddle, etc. Penseu-s´ho bé i us adonareu que aquestes retallades potser ens ensorraran per sempre més en vida però ens faran arribar al punt més gloriòs al qual pot aspirar un ésser humà, LA SANTEDAT!!! Amén Sempre vostre. Antoni (El cantautor més arruïnat, retallat, garratibat, esmaperdut, bocabadat, descansat i estabornit de tota Catalunya!!!) P.D. No oblideu anar a Inici i fer clic al banner publicitari de google, a veure si centimet a centimet.... ja m´enteneu SALUT A TOTS!!!! 5 Comments JA ÉS NADAL!!*!! 12/20/2011
Estimats amics: Com cada any, quan el Corte Inglés encèn les llumetes, comença el Nadal, tot és bonic i molt més car, però ho acceptem amb resignació, fins i tot ens agrada perquè se´ns omple el cor de joia i ens vénen unes ganes immenses d´abraçar-nos i donar-nos petons, molts petons, de comprar, de menjar, ens oblidem de la crisi, de l´atur, de l´expoli, i ens vénen unes ganes terribles de cantar nadales. Us adjunto la meva. BON NADAL, COMPANYS!! Ara que ja és Nadal, ara que ja és Nadal, muntarem tots un pessebre, posarem tres caganers. El caganer principal, el caganer principal, és Joan Carles, rei d´Espanya, no pas rei dels catalans. El caganer que ara bé, el caganer que ara bé, la constitució espanyola, a nosaltres no ens val per a res!! I el tercer caganer, i el tercer caganer, no són altres, amics meus, que asquells cabrons, els botiflers!! Ara ja, ja és Nadal, ara l´únic que hem de fer és cagar-nos tots plegats en el constitucional. Lletrai música: Antoni (El cantautor més arruïnat, retallat, garratibat, esmaperdut, bocabadat i descansat de tota Catalunya!!! TRES CAPELLANS 12/17/2011
Tres capellans, un francès, un anglès i un català es troben en una reunió per tal de discutir les finances de l´esglèsia. El francès diu: -Oh, là, là, nosaltrjes agafem les monedes que ens Donen els fidels, fem un gaya al tega, les llencem enlaiga, les que cauen a la drjeta, són peg nosaltrjes, les que cauen a l´esquega són peg déu. Desprès parla el capellà anglès: -Oh, my friend, very different, nousaltres fem un sercla al terrai, llencem les mounedes, les que cauen dintre són per nousaltres, les que cauen fora són per déu. I finalment intervé el capellà català: -Home, nosaltres si que ho fem diferent això, si, nosaltres agafem les monedes, les llencem enlaire les que vulgui déu ja les agafarà ell solet, ja!!! Podeu escoltar la versió musical de l´Antoni, mireu si és tabalot, aquest noi, que en comptes de musicar, com fa tothom, Espriu, Carner, Carles Riba, etc. s´ha destacat per ser el primer cantautor que ha musicat un acudit. No ens estranyi que sigui el cantautor més arruïnat , retallat, garratibat, bocabadat i esmaperdut de tota Catalunya!! REIAL MADRIT 1 F.C.BARCELONA 3 12/11/2011
El resultat d´ahir dissabte, amb tots els neguits de la culerada i tota l´asfixiant i insuportable pressió de la "central lechera", que no pas l´asturiana, torna a posar a les coses al seu lloc, un equip que es dedica a desplegar joc col·lectiu i un altre que quan no surten les coses bé es dedica a repartir garrotades a tort i a dret. Les coses queden ben obertes de nou, de fet mai han estat tancades i el Barça torna a respirar al clatell del Reial Madrit, El nostre estimat amic Mou no ha estat ni de bon tros tant agressiu com ens té acostumats però encara no ha après aquest noi a acceptar els seus errors i va dir en roda de premsa que el resultat havia estat qüestió de sort, obviant el bany de joc, l´immersió immensa a la qual va estar sotmès sobretot a la segona part, compartint aquesta característica manera de dir amb tots els mitjans de comunicació afins al Reial Madrit que són molts i poderosos. Aquesta tossuderia malaltissa es veu que és crònica, ancestral i incurable, amb el tema de Catalunyaa dura ja tres-cents anys, no voler veure la realitat i acceptar només la que a ells els hi agradaria és estar cec. Intentar sempre perpetuar les mentides no las farà realitat. Nosaltres al nostre tema i sempre endavant. Salut, companys. VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA Antoni El cantautor més arruïnat, retallat, garratibat i esmaperdut de tota Catalunya TRUITA DE PATATES SENSE OUS NI PATATES 12/08/2011
 Continuant amb la dura temàtica que hem endagat per tal de torejar aquesta crisi que ens embarga, gastar poc i estirar molt el nostre pansit pressupost, avui intarem fer una truita de patates sense ou ni patates. Curiós, però possible. Necessitem: -Un parell de taronjes, d´aquestes que fa temps que tenim al rebost i més que taronjes sembles pilotes de tenis, perquè estan tan granadetes ja que si les llencem al terre boten. -Farina, de la més barata -Oli de girasol (el d´oliva és molt més car) -Una mica de bicarbonat -Un pessic de safrà -Aigua de la font més propera (És important anar a la nostra font habitual tot cantant: La fadrina va a la font a buscar un cantiret d'aigua, refilant com un ocell i saltant com una daina. la, la, la, la, la, la....) -Sal, també barateta. Posem l´aigua de la font a escalfar. Pelem les taronjes i aprofitem el blanc de sota la pell, el farem servir a tall de patates, l´anem tallant i l´escaldem un parell o tres de cops per treure-li l´amargor. Fem una massa d´aigua, farina, una mica de bicarbonat per donar-li volum i afegim un pessiguet de safrà, a fí de que ens agafi una mica de color d´ou. A la paella fiquem l´oli de girasol i quan estigui ben calentet afegim les peles blanques de la taronja, quan daurin afegim el succedani d´ou que hem fet, la gallina ens ho agraïrà molt, descansarà una mica de l´explotació a que la sotmetem, recordeu la cançó mentre fem feina: LA GALLINA HA DIT QUE PROU, VISCA LA REVOLUCIÓ!!*!! Voltejem, deixem daurar i Au, companys!!! Si no ens agrada o pensem que no és el mateix recordeu els soldats a la batalla de l´Ebre, a les glorioses serres de Cavalls i de Pàndols, ells la menjaven i no es queixaven pas tant com nosaltres, no eren tant primmirats. També podem, depèn del gust, afegir-li seba, recordeu que ha d´estar grillada i granadeta, que li surtin branquillons. QUE VAGI DE GUST!!*!! Antoni el cantautor més arruïnat, retallat i garrratibat de tota Catalunya PATATES RETALLADES 11/28/2011
 Estimats amics: Donat que, sembla ser definitiu que ja se´ns han acabat aquells temps gloriosos de les opulències culinàries, calamars, gambes, saitó, escopinyes, patates braves, cervesetes, etc., i això per no parlar de les paelles, calçotades, fideuàs, costellades i d´altres exquisides menges que tant alegrement ens fotiem sense pensar ni un sol segon en el que ens vindria a sobre, em permeto la llicència de suggerir-vos un plat de la nova línia gastronòmica que haurem de seguir tots plegats: . PATATES RETALLADES Per aquest plat es necessita: -2Kgs de patates florides del container del Condis. -1 ceba grillada -1 parell d´alls secs -1 pebrot vert i 1 de vermell, d´aquells que estiguin tobets, quasi a punt de passar. -2 tomàquets que fonguejin. -aigua de la font més propera -Oli de girasol -De carn no en posarem.... se´ns escapa el pressupost. -Sal de fruites Posem aigua de la font a escalfar. Agafem la paella més atrotinada que tinguem (reservem la de 60 euros per no malmetre-la) i li afegim l´oli. Trossejem els pebrots, la ceba i els alls i, quan l´oli sigui calent, el posem a sofregir. Pelem les patates i procurem treure tot el florit i malmès que tinguin, amb una mica de sort dels dos quilos que hem arreplegat ens quedarà un. Les trossejem i les rentem bé, també amb aigua de la font (cal reduir al màxim la factura de l´aigua, aquests voltors no s´hi estan de res). Rallem els dos tomàquets i els afegim. Quan el sofregit li quedi poc afegim també les patates, barrejem i remenem una estona. Afegim l´aigua, posem la quantitat de sal que ens agradi, sempre la més barata que trobem. i deixem bullir uns vint minutets. Servim el plat a taula i al costat una ració de sal de fruites per cada comensal. Esperem amb il.lusió no patir cap molesta indisposició. QUE VAGI DE GUST!! (No oblideu fer el rotet) Antoni el cantautor més arruïnat i retallat de tota Catalunya!!*!! JUAN PRIM PRATS RECS DOS REUS 11/25/2011
 PRIM A L´ENCICLOPÈDIA.CAT El fet que l´ideari del polític i militar Joan Prim no fos pas, ni de bon tros, el somni daurat dels catalans, sobretot dels actuals, que ja comencem a desfer-nos-en dels antics i ancestrals prejudicis que ens han atenallat durant tants i tants anys, tot començant a dir les coses pel seu nom, no treu el cert mèrit que té que aquest polític, en un moment donat de la seva convulsa època històrica, es passés al segment polític més progressista d´aquells temps, raó per la qual i al capdavall, va morir assassinat, com tants i tants d´altres catalans a tot el llarg de la història. Però no és aquest tema el que tractatrem, sinò una altra anècdota tant divertida com certa protagonitzada, evidentment, pel personatge de la introducció, l´inefable Joan Prim. En Prim devia ser un pertsonatge propietari d´aquesta sornegueria catalana tant nostrada. En una ocasió i degut als compromisos propis del seu rang va haver d´assistir a un acte social, ple de militars, polítics, marquesos de no se sap on, barons, comtes etc. En fí, tota aquesta immensa patuleia de vividors. Un d´ells se li va atansar, en Prim el va saludar i li va qui preguntar qui era: -Mi nombre es: Don Enrique de Borbón Dampierre López de Haro Tres Sicilias y Valiente, y el suyo? -Yo soy.Juan Prim Prats Recs dos Reus El noble, potser una mica empipat, contestà: -Oiga, me está usted tomando el pelo? A la qual cosa en Joan Prim respongué: No, no le tomo el pelo, lo que pasa es que en la mitad de tiempo que usted yo le he dicho mi nombre y mi dirección: SALUT A TOTS, COMPANYS!!*!! Antoni, el cantautor més arruïnat i retallat de Catalunya (i sembla que això va a més!!!) ARE YOU GROGGY? 11/22/2011
 RECEPTA DEL BACALLÀ AMB SAMFAINA Continuant en la línia de l´anterior article del blog, explicant com de vegades els catalans, estabornits per tres-cents anys d´ocupació. no sabem massa cosa del que hem fet, avui explicarem una petita anècdota, potser banal, però divertia i històricament certa. L´orígen de la paraula Groggy! Paraula aquesta actualment molt utilitzada i sobretot ans enrere en el món de la boxa. Ens explicava, ja fa uns anys, l´historiador Oriol Junqueres, actualment, president de la històrica Esquerra Republicana i alcalde de Sant Vicenç dels Horts, al programa de tv3 el favorit, la situació gastronòmica dels catalans abans de la desfeta del 1714. Érem forts i robustos, cepats, massa baixets, potser no consumíem prou proteïnes i una de les fonts d´aquest complement alimentici es trova en el bacallà. La nostra petita i estimada mar mediterrània no ens proveïa d´això, era i és un mar petit, aíllat i calent i aquesta espècie d´animal necessita aigues fredes, que normalment es troben al Nord. Així doncs, vàrem pactar amb els anglesos, un dels països amics d´aleshores, el subministrament d´aquest producte, ells ens afavorien el bacallà a canvi dels nostres aiguardents. El cas és que a Catalunya produïem dues menes d´aiguardents, un de blanc, fort i contundent, i un de groc, més fort encara, una bomba pels cossos i les ments, com aquell que diu. Els anglesos quan s´estaven per Barcelona realitzant el comerç pactat, preferien sempre l´aiguardent groc, el consumien, i els resultats no trigaven pas massa temps en ser evidents. You are groggy, I´m groggy, he´s groggy..., potser serien les frases més habituals que es podien escoltar entre els anglesos de l´època en les seves estades a la capital catalana, referint-se a l´ingesta d´aiguardent groc. Menció a part és el fet curiós i també real que, un cop transcorregut el grapat d´anys des que vàrem començar a consumir bacallà és que, a hores d´ara, el sabem cuinar de mil maneres diferents i més d´un cop hem hagut de viatjar a països del nord per tal d´ensenyar-lis les diferentes maneres de fer-ho, car ells gairebé tan sols ho saben fer d´una sola manera, fregit amb mantega. SALUT A TOTS, COMPANYS!!*!! Antoni, el cantautor més arruïnat de tota Catalunya i a aquest pas, del món. LA PRIMERA PIZZA DEL MÓN 11/21/2011
 RECEPTA DE LA COCA DE RECAPTE És molt normal, donades les circumstàncies, que els catalans, tan avesats de vegades a oblidar la nostra història i no recordar ferventment tot el bo que hem fet, no sabem, per exemple, que la primera pizza del món té el seu orígen a les terres de Lleida. Es tracta de la deliciosa coca de recapte i prové dels temps de la precarietat, quan no es podia llençar res, malauradament els temps actuals comencen a amenaçar amb aquesta trista situació, i els pagesos de la zona aprofitaven tots els productes que hi havien quedat al rebost i que per si sols no constituien cap àpat condundent, un pebrot, una ceba, una arengada, una oliva....etc. Als pagesos se´ls hi va ocórrer enginyosament cuinar-ho tot al damunt d´una masa de pa, el resultat va ser excel·lent i ha sobreviscut fins aleshores. Perquè és més famosa i coneguda arreu la pizza italiana? Potser els catalans no sabem vendre prou bé els nostres productes propis? Cas a part és el pa amb tomàquet, d´origen molt similar al de la coca, el pa s´enduria i, com abans, tampoc es podia llençar res, i algú se li va ocòrrer d´estovar-lo amb un tomàquet restregat per sobre. Perquè, mourinhiana pregunta de nou, el pa amb tomàquet si que forma part de la nostra senya d´idenitat i no pas la coca? Perquè, fins fa pocs anys, els nostres exel.lents olis eren venuts a tercers i comercialitzats per aquests mateixos? Perquè?, Perquè?, Perquè?, Perquè?.... SALUT A TOTS!!! Antoni, el cantautor més arruïnat de tota Catalunya ISIDRE ESTEVE 11/17/2011
 Fa molts pocs dies, el programa de TV3 presentat per l´Albert Om, EL CONVIDAT, qui convidava l´Albert era el conegut motorista d´Oliana, Isidre Esteve. Vaig veure el programa completament absort i embadalit, alhora que també un xic emocionat. I això ho diu una persona un pèl estranya, doncs haig de reconèixer que ni els cotxes ni les motosem diuen massa res, però a l´ensems, també haig de confessar la meva profondíssima admiració per l´Isidre. La seva senzillesa, la seva infinita dignitat alhora d´assumir sense massa escarafalls la seva dissort, el seu pragmatisme i la seva bonhomia, la seva constància i la seva humilitat, fan d´ell un referent, un exemple a seguir, un salt qualitatiu en el baix índex de qualitat humana imperant fins ara. En aquesta valoració no he tingut pas en compte cap dels moltíssims èxits esportius aconseguits pel motorista, no he pensat en ells ni tan sols un segon. Aquest video hauria ser el de capçalera de tot aquell aspirés a ser millor persona, encara que només fos per egoisme, per trobar el plaer infinit de viure en pau amb si mateix. NECESSITEM PERSONES COM ELL!!! | Entreu i cliqueu
|
RSS Feed